L'equip d'alimentació secundària és un component crucial d'un sistema d'alimentació, que permet la supervisió, el control, la protecció i l'intercanvi d'informació amb l'equip primari. Tanmateix, en enginyeria pràctica, es pot classificar en diversos tipus en funció de les diferències de posicionament funcional, nivell d'aplicació i forma tècnica. Cada tipus d'equip té les seves pròpies característiques pel que fa al seu àmbit d'operació, mètode d'implementació i requisits de rendiment. Aclarir aquestes diferències ajuda en la selecció precisa i la configuració racional durant la planificació, la construcció, l'operació i el manteniment.
Des d'una perspectiva funcional, la diferència principal rau en la distinció entre equips de monitorització i control. L'equip de monitoratge se centra a recollir, mostrar i registrar els paràmetres operatius del sistema primari, com ara transmissors de potència, instruments de mesura i terminals de control d'estat. Destaca la precisió i la continuïtat de les dades, proporcionant informació fonamental per a l'anàlisi operativa i la presa de decisions-. L'equip de control, d'altra banda, se centra en el funcionament i l'ajust d'equips primaris, com ara terminals de control remot, reguladors automàtics de tensió i dispositius de commutació d'alimentació de seguretat. Ha d'executar ordres de manera ràpida i fiable en rebre-les per aconseguir un ajust proactiu de l'estat del sistema.
En el camp de la protecció, els equips secundaris es divideixen en protecció primària i protecció de seguretat. L'equip de protecció primària està dissenyat per a equips o línies específics, que requereixen una resposta ràpida i una alta selectivitat, com ara la protecció diferencial longitudinal de la línia i la protecció diferencial de bus, amb l'objectiu d'aïllar amb precisió en l'etapa inicial d'una falla. L'equip de protecció de còpia de seguretat funciona quan la protecció primària falla o funciona malament, oferint una protecció més àmplia i temps de resposta relativament retardats, com ara protecció contra sobreintensitat i protecció de seqüència zero-, reflectint un equilibri complementari entre redundància i fiabilitat.
Des d'una perspectiva a nivell d'aplicació, hi ha diferències significatives entre els equips secundaris de nivell-subestació i de despatx-. Els equips a nivell de subestació-s'adrecen directament a equips primaris específics de les centrals elèctriques i les subestacions, posant èmfasi en el rendiment-en temps real i les capacitats de processament local, com ara els dispositius de protecció i control a nivell de-badia i terminals intel·ligents. Els equips de nivell-despatx, situats al centre d'enviament de la xarxa elèctrica o a l'estació de control regional, agrega la informació de diverses estacions i realitza anàlisis globals i decisions d'optimització, com ara els sistemes de gestió d'energia (EMS) i els sistemes de mesura-àmplia-àrea de mesura (WAMS), centrant-se més en la fusió de dades i les capacitats de coordinació remota.
Pel que fa a la forma tècnica, hi ha diferències significatives entre els equips secundaris tradicionals i els equips secundaris digitals/intel·ligents. Els primers (sistemes d'alimentació primaris) es componen majoritàriament de components electromagnètics o transistors discrets, el que resulta en una mida més gran, un cablejat complex i una capacitat d'expansió limitada. Aquests últims (sistemes d'alimentació secundàries) es basen en microprocessadors i sistemes encastats, aconseguint un alt grau d'integració d'adquisició de dades, operacions lògiques i comunicació. Admeten protocols estàndard com IEC 61850, tenen capacitats d'auto-diagnòstic, configurables i d'actualització remota, millorant significativament la interoperabilitat i la intel·ligència.
A més, segons l'entorn d'instal·lació, es poden dividir en tipus d'interior i exterior. El primer té requisits relativament més baixos per a la protecció del tancament i l'adaptabilitat a la temperatura i la humitat, mentre que el segon requereix una major resistència a la humitat, resistència a la pols, resistència a l'esprai de sal i capacitats de funcionament amplies-temperatura, i és més robust i tancat en aparença i estructura.
En resum, les diferències en els equips d'alimentació secundària es reflecteixen en múltiples dimensions, com ara la divisió funcional, els nivells de protecció, l'abast de l'aplicació i la implementació tècnica. Aquest disseny diferenciat permet que el sistema secundari cobreixi meticulosament les diverses necessitats dels equips primaris alhora que forma un sistema operatiu jeràrquic, col·laboratiu i eficient, proporcionant una sòlida garantia per al funcionament segur i fiable del sistema elèctric.